nocnt

La regla del contacte zero: què és i quant de temps mantenir-la

Què vol dir fer contacte zero després d’una ruptura, què compta com a contacte, quant de temps mantenir-lo i què en diu (i què no) la recerca.

Actualitzat el 5 min de lecturaFonts al final

Contacte zero vol dir exactament això: després d’una ruptura, deixes de contactar amb l’ex durant un temps. Ni missatges de text, ni trucades, ni notes de veu. Ni missatges directes, ni respostes a les seves històries, ni un m’agrada, ni felicitacions d’aniversari, ni «només volia saber com estàs», ni missatges a través d’amics.

Sembla fàcil. Costa perquè les ganes de contactar solen arribar en els pitjors moments: tard a la nit, després d’una copa o el dia que passa alguna cosa que normalment li explicaries.

La recerca avala la regla del contacte zero?

Com a regla, no. Cap estudi publicat no ha posat a prova el «contacte zero» com a mètode, ni tampoc cap durada fixa com ara 30, 60 o 90 dies.1 És una pràctica d’autoajuda.

El que sí que s’ha estudiat és allò que el contacte zero elimina: mantenir el contacte amb l’ex i estar pendent del que fa. Els resultats apunten sobretot en una direcció, amb algunes excepcions reals.

  • En un estudi d’un mes que preguntava a adults joves pels seus sentiments en moments aleatoris després d’una ruptura, el contacte amb l’ex anava associat al fet que l’amor i la tristesa s’esvaïssin més a poc a poc.2
  • En un estudi amb adults separats recentment que mesurava el contacte amb gravacions d’àudio en lloc de fiar-se de la memòria, més contacte en persona predeia més malestar dos mesos després. Això només es complia en les persones que no tenien fills en comú.3
  • Seguir l’ex a les xarxes socials predeia més malestar per la ruptura mesos després i també l’endemà. En un experiment, va fer augmentar l’estat d’ànim negatiu i la gelosia.4

Són sobretot estudis d’associacions. Les persones que pateixen més també poden ser les que contacten més. I el contacte no és perjudicial per a tothom: en un estudi, les persones que ja havien acceptat que la relació s’havia acabat estaven millor, no pitjor, quan mantenien el contacte.5 Mantenir l’amistat sembla que va malament sobretot quan, en el fons, el que es busca és reprendre la relació.6

Per tant, la versió honesta és aquesta: per a la majoria de persones que encara pateixen, apartar-se del contacte deixa espai perquè els sentiments s’esvaeixin. Per a això serveix el contacte zero.

Què compta com a contacte?

Una prova senzilla: qualsevol cosa que li arribi, o qualsevol cosa que mantingui viva una conversa.

  • Missatges de text, trucades, notes de veu, correus electrònics i missatges directes a qualsevol app
  • Respondre o reaccionar a les seves històries i publicacions
  • Mirar les seves històries: a Instagram, pot veure que ho has fet7
  • Posar m’agrada o comentar qualsevol cosa
  • Enviar alguna cosa a través d’un amic o una amiga
  • Presentar-te on saps que hi serà

Mirar-li el perfil sense que ho sàpiga no és contacte, però et manté a prop d’aquella persona dins del teu cap. N’hi ha una guia: per què continues mirant el perfil de l’ex, i també pàgines pas a pas per silenciar o bloquejar l’ex a Instagram, TikTok, Snapchat, WhatsApp, l’iPhone i Facebook.

Quant de temps ha de durar el contacte zero?

No hi ha cap xifra demostrada. Els 30, 60 i 90 dies que trobaràs a internet són convencions, no resultats de recerca. El mateix passa amb la idea tan estesa que calen 11 setmanes per superar algú: l’estudi que se sol citar no diu això.8

El que sí que mostra la recerca és que cada persona és molt diferent. Un estudi va seguir 87 dones joves neerlandeses durant 30 setmanes després d’una ruptura. Més de 4 de cada 10 es van mantenir força estables tot el temps, una quarta part es va recuperar ràpidament, al voltant d’una cinquena part es va recuperar lentament i aproximadament 1 de cada 10 va continuar amb malestar.9 En un estudi gran amb joves d’Alemanya, la caiguda de l’autoestima després d’una ruptura havia desaparegut en menys d’un any, tant si havien trobat algú nou com si no.10

Un objectiu més útil que un nombre de dies: continua fins que aquella persona ja no sigui el primer que et ve al cap. nocnt marca els dies 3, 7, 14, 30, 60, 90, 180 i 365, però són fites per adonar-te’n, no terminis que hagis de complir.

Quan el contacte zero no és possible

Si teniu fills en comú, treballeu al mateix lloc, compartiu casa o encara heu de resoldre temes de diners o de coses, potser el contacte zero total no és una opció. En aquests casos se’n diu contacte mínim:

  • Limita’t al que cal dir, per escrit sempre que puguis.
  • Parla només de qüestions pràctiques. No tornis a obrir la relació.
  • Tria un sol canal i un moment per mirar-lo, en lloc d’estar disponible tot el dia.

L’estudi que relacionava el contacte en persona amb una recuperació més lenta no va trobar aquest efecte en les persones que tenen fills en comú.3 El contacte necessari no és un fracàs.

Si t’allunyes d’aquella persona perquè et va fer mal o perquè li tens por, el primer és la teva seguretat. Als Estats Units, la National Domestic Violence Hotline és al número 1-800-799-7233; també pots enviar un SMS amb la paraula START al 88788.11

Si trenques el contacte zero

Passa molt sovint. En un estudi amb adults joves, gairebé la meitat havien trencat i s’havien reconciliat almenys una vegada.12 Val la pena saber que les relacions que trenquen i tornen una vegada i una altra solen tenir més incertesa i més problemes de comunicació, i que aquests cicles van associats a més ansietat i depressió.13 14

Si has recaigut, no ha de voler dir res. No enviïs un segon missatge per explicar el primer. Torna a començar a comptar. A nocnt, els dies anteriors es queden a l’historial. No han estat en va.

Quan cal buscar més ajuda

Una ruptura pot fer mal durant molt de temps, i per a algunes persones, sobretot les més joves, és l’inici d’una depressió.15 Si l’estat d’ànim baix, els problemes per dormir o la sensació de no poder més duren setmanes, parla amb un metge o amb un terapeuta. Si estàs en crisi o penses a fer-te mal, truca o envia un SMS al 988 als Estats Units, o busca una línia d’ajuda al teu país a findahelpline.com.

Fonts

  1. Les cerques a PubMed, Crossref i OpenAlex (setembre de 2026) no han trobat cap estudi revisat per experts sobre la «regla del contacte zero» com a mètode, ni sobre cap durada fixa del contacte zero. El que sí que hi ha és recerca sobre el contacte amb l’ex i sobre la vigilància de l’ex, que citem a continuació. ↩

  2. Sbarra, D. A., & Emery, R. E. (2005). The emotional sequelae of nonmarital relationship dissolution: Analysis of change and intraindividual variability over time. Personal Relationships, 12(2), 213–232. doi.org/10.1111/j.1350-4126.2005.00112.x. 58 adults joves, que valoraven els seus sentiments en moments aleatoris durant 28 dies; correlacional. ↩

  3. O’Hara, K. L., Grinberg, A. M., Tackman, A. M., Mehl, M. R., & Sbarra, D. A. (2020). Contact with an ex-partner is associated with psychological distress after marital separation. Clinical Psychological Science, 8(3), 450–463. doi.org/10.1177/2167702620916454. 122 adults separats recentment; contacte mesurat amb una gravadora d’àudio durant cinc mesos. ↩ ↩2

  4. Marshall, T. C. (2026). Social media observation of ex-partners is associated with greater breakup distress, negative affect, and jealousy. Computers in Human Behavior, 176, 108869. doi.org/10.1016/j.chb.2025.108869. Quatre estudis, 762 persones, incloent-hi un experiment i registres diaris. ↩

  5. Mason, A. E., Sbarra, D. A., Bryan, A. E. B., & Lee, L. A. (2012). Staying connected when coming apart: The psychological correlates of contact and sex with an ex-partner. Journal of Social and Clinical Psychology, 31(5), 488–507. doi.org/10.1521/jscp.2012.31.5.488. 137 adults separats recentment; transversal. ↩

  6. Griffith, R. L., Gillath, O., Zhao, X., & Martinez, R. (2017). Staying friends with ex-romantic partners: Predictors, reasons, and outcomes. Personal Relationships, 24(3), 550–584. doi.org/10.1111/pere.12197. ↩

  7. Instagram Help Center: Who can tell that you’ve seen their Instagram story. ↩

  8. La xifra de les «11 setmanes» se sol atribuir a Lewandowski, G. W., & Bizzoco, N. M. (2007). Addition through subtraction: Growth following the dissolution of a low quality relationship. The Journal of Positive Psychology, 2(1), 40–54. doi.org/10.1080/17439760601069234. L’article tracta del creixement personal després de deixar una relació de mala qualitat i no diu res sobre quant de temps dura la recuperació. ↩

  9. Verhallen, A. M., Alonso-Martínez, S., Renken, R. J., Marsman, J.-B. C., & ter Horst, G. J. (2022). Depressive symptom trajectory following romantic relationship breakup and effects of rumination, neuroticism and cognitive control. Stress and Health, 38(4), 653–665. doi.org/10.1002/smi.3123. 87 dones d’entre 18 i 34 anys, avaluades cada dues setmanes durant 30 setmanes. ↩

  10. Luciano, E. C., & Orth, U. (2017). Transitions in romantic relationships and development of self-esteem. Journal of Personality and Social Psychology, 112(2), 307–328. doi.org/10.1037/pspp0000109. 9.069 joves de tres cohorts alemanyes, seguits durant tres anys. ↩

  11. National Domestic Violence Hotline, thehotline.org. Gratuïta, confidencial i disponible 24/7. En cas de perill immediat, truca al 911. ↩

  12. Halpern-Meekin, S., Manning, W. D., Giordano, P. C., & Longmore, M. A. (2013). Relationship churning in emerging adulthood: On/off relationships and sex with an ex. Journal of Adolescent Research, 28(2), 166–188. doi.org/10.1177/0743558412464524. 792 adults joves. ↩

  13. Dailey, R. M., Pfiester, A., Jin, B., Beck, G., & Clark, G. (2009). On-again/off-again dating relationships: How are they different from other dating relationships? Personal Relationships, 16(1), 23–47. doi.org/10.1111/j.1475-6811.2009.01208.x. ↩

  14. Monk, J. K., Ogolsky, B. G., & Oswald, R. F. (2018). Coming out and getting back in: Relationship cycling and distress in same- and different-sex relationships. Family Relations, 67(4), 523–538. doi.org/10.1111/fare.12336. 545 persones; correlacional. ↩

  15. Monroe, S. M., Rohde, P., Seeley, J. R., & Lewinsohn, P. M. (1999). Life events and depression in adolescence: Relationship loss as a prospective risk factor for first onset of major depressive disorder. Journal of Abnormal Psychology, 108(4), 606–614. doi.org/10.1037/0021-843X.108.4.606. ↩

Prova-ho ara