nocnt

Contacte zero, dia a dia: com solen ser els primers mesos

Com solen ser els primers dies, setmanes i mesos de contacte zero, i què sol ajudar a cada etapa. Basat en experiències habituals i en la recerca.

Actualitzat el 4 min de lecturaFonts al final

No hi ha un calendari fix per superar algú, i cada persona és molt diferent.1 Però hi ha coses que passen tan sovint que va bé saber-les per endavant. Les etapes següents descriuen el que molta gent explica. No són un calendari clínic, i les teves setmanes poden ser diferents. Quan la recerca hi té alguna cosa a dir, l’enllacem.

Dies 1–3: els primers dies solen ser els més durs

Ara és quan les ganes d’escriure-li solen ser més fortes. Aquests primers dies són durs: sempre tens el telèfon a mà i encara no hi ha gaire res que ompli aquest buit. A més, els sentiments solen oscil·lar més just després d’una ruptura.2

Què sol ajudar: qualsevol cosa que et faci aturar un segon abans d’escriure-li. Silencia les seves publicacions, treu el xat de la vista i escriu el que li vols dir on no es pugui enviar.

Dies 4–14: els dies es fan més fàcils, els vespres encara costen

Comences a passar bona part del dia sense pensar en aquella persona. Els vespres són més difícils: hi ha menys coses a fer i portes tot un dia de coses que li volies explicar.

Què sol ajudar: escriu els teus motius per tallar el contacte mentre tens el cap clar, i torna’ls a llegir quan tinguis la temptació de reprendre el contacte.

Dies 15–30: fa menys mal, i és llavors quan s’escola el dubte

Apareix un pensament: no n’hi havia per a tant. La memòria suavitza primer les pitjors parts. Sovint és llavors quan contactar comença a semblar inofensiu. No passa en plena crisi, sinó un vespre qualsevol, quan un missatge no sembla que hagi de canviar res.

Val la pena saber què sol provocar el contacte. En un estudi d’un mes que preguntava a adults joves pels seus sentiments en moments aleatoris després d’una ruptura, el contacte amb l’ex anava associat al fet que l’amor i la tristesa s’esvaïssin més a poc a poc.2

Què sol ajudar: torna a llegir el que vas escriure al principi. Llavors veies els teus motius més clars.

Dies 31–90: aquella persona ja no és el primer que et ve al cap

Passa alguna cosa i t’adones que no has agafat el telèfon per explicar-l’hi. Els records hi són, però ja no fan tant de mal. Un o dos dies dolents en aquesta etapa no volen dir que vagis enrere.

La recerca confirma com de diferent pot ser aquest tram segons la persona. En un estudi que va seguir 87 dones joves durant 30 setmanes després d’una ruptura, més de 4 de cada 10 es van mantenir força estables tot el temps, una quarta part es va recuperar ràpidament i al voltant d’una cinquena part es va recuperar lentament.1

Què sol ajudar: si les seves fotos o el vostre xat d’abans encara t’hi fan tornar, aparta’ls de la vista durant un temps.

Del dia 91 endavant: viure sense contacte comença a ser normal

Al cap d’uns mesos, cada vegada penses menys a reprendre el contacte. En un estudi gran amb joves d’Alemanya, la baixada d’autoestima després d’una ruptura havia desaparegut en menys d’un any, tant si havien trobat algú nou com si no.3 I en un estudi que va seguir adults joves dels 20 als 28 anys, el grau de malestar per una ruptura als 20 no predeia com estaria la persona als 28. Les persones que ho havien passat pitjor aleshores tendien a mostrar més habilitats de relació més endavant.4

Què sol ajudar: fes servir l’app quan t’ajudi. No passa res si te n’oblides una temporada.

Els dies de fita

nocnt marca els dies 3, 7, 14, 30, 60, 90, 180 i 365. Són moments per adonar-te’n, no terminis. Cap estudi no ha trobat un nombre de dies que funcioni per a tothom. En parlem més a la regla del contacte zero.

Si no es fa més fàcil

Per a algunes persones continua sent dur durant mesos. A l’estudi de 30 setmanes que hem citat, aproximadament 1 de cada 10 va continuar amb malestar tot el temps, i donar voltes i més voltes a la ruptura era més habitual entre les que es recuperaven lentament o no es recuperaven.1 Per a algunes persones, sobretot les més joves, una ruptura és l’inici d’una depressió.5

Si l’estat d’ànim baix, els problemes per dormir o la sensació de no poder més duren setmanes, parla amb un metge o amb un terapeuta. Si estàs en crisi o penses a fer-te mal, truca o envia un SMS al 988 als Estats Units, o busca una línia d’ajuda al teu país a findahelpline.com.

Fonts

  1. Verhallen, A. M., Alonso-Martínez, S., Renken, R. J., Marsman, J.-B. C., & ter Horst, G. J. (2022). Depressive symptom trajectory following romantic relationship breakup and effects of rumination, neuroticism and cognitive control. Stress and Health, 38(4), 653–665. doi.org/10.1002/smi.3123. 87 dones neerlandeses d’entre 18 i 34 anys, avaluades cada dues setmanes durant 30 setmanes. ↩ ↩2 ↩3

  2. Sbarra, D. A., & Emery, R. E. (2005). The emotional sequelae of nonmarital relationship dissolution: Analysis of change and intraindividual variability over time. Personal Relationships, 12(2), 213–232. doi.org/10.1111/j.1350-4126.2005.00112.x. 58 adults joves durant 28 dies; correlacional. ↩ ↩2

  3. Luciano, E. C., & Orth, U. (2017). Transitions in romantic relationships and development of self-esteem. Journal of Personality and Social Psychology, 112(2), 307–328. doi.org/10.1037/pspp0000109. 9.069 joves de tres cohorts alemanyes. ↩

  4. Shulman, S., & Yonatan-Leus, R. (2024). The longitudinal correlates of breakup distress in early young adulthood: Future distress and future benefits. Journal of Social and Personal Relationships, 41(10), 3008–3030. doi.org/10.1177/02654075241260358. 124 adults joves seguits dels 20 als 28 anys. ↩

  5. Monroe, S. M., Rohde, P., Seeley, J. R., & Lewinsohn, P. M. (1999). Life events and depression in adolescence: Relationship loss as a prospective risk factor for first onset of major depressive disorder. Journal of Abnormal Psychology, 108(4), 606–614. doi.org/10.1037/0021-843X.108.4.606. ↩

Prova-ho ara